DISSENYEM CIUTATS MÉS HUMANES. EL PLACEMAKING I L’ACTIVITAT COMERCIAL URBANA

En aquest article volem posar de manifest la necessitat de planificar la vida urbana a les ciutats a través de l'escolta activa dels agents implicats de la comunitat local.

L’ésser humà com animal social, s’ha agrupat en comunitats cada cop més grans que s’han assentat en un lloc determinat adaptant l’entorn a les seves necessitats i desitjos. Així és com neixen les ciutats com espais de relació, d’intercanvi i de producció que esdevenen organismes vius i que avancen amb els canvis de la societat.

Això provoca la necessitat de repensar la ciutat constantment, adaptar-la als reptes del moment i a les necessitats de la societat i adequant-les per a millorar les condicions de vida de les persones. Així, cal apuntar que actualment l’espai públic de les nostres ciutats es troba en perill a través d’un procés de despossessió i de desconnexió on han passat de ser un lloc d’intercanvi i de relació a llocs de pas i de consum que sovint, es semblen molt entre ells i provoquen una pèrdua d’identitat. Aquest procés es repeteix en moltes ciutats europees per diversos motius que han conduit a aquesta banalització: donar prioritat al vehicle motoritzat, la privatització de l’espai, la creació d’espais monofuncionals, la poca diversificació econòmica,… 

D’aquesta manera, la planificació urbanística i de la vida urbana condiciona els usos i les dinàmiques que es donen a la ciutat. Això implica que cal treballar en un model de ciutat que contribueixi a la creació d’espais a escala humana: que fomentin la vida activa, que hi hagi espais públics de qualitat, de relació, accessibles, segurs, que connectin amb les persones,…

Aquesta és la filosofia impulsada per una corrent de l’urbanisme amb figures com Jane Jacobs, Jan Gehl i organismes com el Project For Public Spaces (PPS) que es coneix sota el concepte de Placemaking. En aquest context, el placemaking és una metodologia i una manera de treballar que busca la millora de la planificació, el disseny i la gestió dels espais urbans a diferents escales i des de diferents punts de vista. En poques paraules, tracta de mirar, escoltar i preguntar a les persones que viuen, treballen, juguen i interactuen en un espai determinat per descobrir les seves necessitats i inquietuds.

Per desgràcia, la forma en que les nostres comunitats es construeixen a dia d’avui s’han convertit un tràmit institucionalitzat que no acostuma a donar veu a les necessitats i aspiracions de la societat local. D’aquesta manera, la tradicional forma de treballar a partir del placemaking trenca amb aquesta tendència per part dels planificadors, dissenyadors i enginyers i busca la manera de mirar i escoltar a la comunitat local.

Veiem com contínuament es produeixen accions de revitalització de centres històrics, o el desenvolupament d’infraestructures i equipaments que busquen la recuperació d’espais públics i espais comercials. És aquí quan, aplicant aquest enfocament, podem treballar en una nova configuració del espai cap a espais més dinàmics i flexibles que possibilitin nous usos i dinàmiques que contribueixin a la posterior reactivació del teixit econòmic i de l’activitat urbana.

"Els espais urbans que combinin usos residencials, amb edificis d’oficines, botigues, supermercats, equipaments culturals, espais de relació,… Provoquen l’aparició de llocs centrals més animats durant tota la setmana i més propicis per al desenvolupament econòmic".

En definitiva, aquella planificació urbanística que permeti la combinació de diferents usos en un mateix espai generarà un espai multifuncional, amb diferents perfil d’usuaris i amb necessitats i preferències igualment diferents. Cadascuna d’aquestes funcions té diferents horaris d’activitat, requereix de serveis específics i estructures de suport i acaba generant fluxos de persones amb motivacions diferents.