EL COMERÇ POST COVID-19, EL GRAN VERTEBRADOR DE LES CIUTATS

Si en l’article anterior, tractàvem sobre la importància de cercar noves polítiques públiques per a enfortir el comerç de proximitat, en aquest cas, ho fem des de l’òptica privada. És a dir, d’aquelles mesures que han d’anar dirigides d’una manera molt més directe cap al teixit comercial urbà.

Els principals reptes que observem des de la nostra visió docent i consultora són els següents:

En primer lloc, la necessitat d’impulsar el sentit de pertinença del sector. Caldrà promoure noves actuacions que teixeixin ponts de sentiment positiu envers els propis comerciants i professionals del sector. Fem referència a eines com la recuperació de la compra local, la motivació del teixit comercial local, la cerca de nous lideratges comercials, la creació de taules de treball conjunt,…

La cerca de sinergies sectorials serà un dels altres grans vectors de la col·laboració público privada. Si fins ara, i en molts casos, comerç i turisme eren treballats de manera autònoma, per part de les administracions locals, ara serà el moment de cercar un nou marc de treball conjunt, de consens, amb accions específiques de promoció de les activitats de tots aquests sectors, conjuntament. I no només n’hauran de ser partícips comerç i turisme.

La digitalització de l’activitat comercial urbana serà sens dubte un dels grans motors del comerç de proximitat. De fet, un dels elements que més quedaran palesos després de la crisi sanitària actual, és la de la necessitat de treballar de manera molt mes àgil, la transformació digital de les ciutats i dels seus comerços. Caldrà, per tant, definir polítiques i accions específiques per introduir la tecnologia digital en els comerços, i no tan per fer-los vendre on line sinó per introduir la tecnologia en el comerç de proximitat com a element per facilitar les relacions entre comerç i ciutadania.

En general, s’hauran de dissenyar mesures per millorar el grau de professionalització digital dels comerços, millorar les habilitats digitals dels seus professionals, disposar d’eines d’analítica digital, de satisfacció de l’usuari,….

Molt lligat al punt anterior, hi trobarem la necessitat de millorar la capacitat d’adaptació ràpida per part del sector privat. I és que, molt probablement, i segons quina sigui la durada de l’estat d’alarma, molts negocis no tornaran a obrir o bé tindran problemes per fer-ho. La capacitat de liquiditat per part de molts d’aquests negocis marcarà el llindar en tancar el negoci o reobrir-lo. Sigui com sigui, i tot i que no hi ha una data certa en aquest context, el que si que és ben cert, és que disposem d’un teixit comercial urbà amb ganes i amb capacitat d’adaptació a les condicions adverses. Aquests dies hem pogut constatar la rapidesa d’alguns comerços i restaurants en readaptar la seva oferta i utilitzant mecanismes logístics i digitals per readaptar els seus negocis a la realitat actual. Aquest fet, implicarà, necessàriament, que les administracions locals construeixin estratègies de suport a la digitalització i a les inversions necessàries per crear comerços en xarxa capaços de treballar a contra rellotge.

Finalment, la necessitat de promoure el consens amb entitats socials, culturals i cíviques dels municipis serà un dels grans darrers reptes del comerç. El nou context comercial obligarà a promoure un treball molt més intens amb totes aquelles entitats que formen part i representen a la ciutadania. Si en els darrers mesos, ja començàvem a veure iniciatives comercials que promovien una aproximació a aquest sector, en un futur molt proper, caldrà buscar lligams molt més forts per promoure el rol local i la conscienciació  de la ciutadania envers el comerç de proximitat.

De tot plegat, i a mode de conclusió en queda que en un futur molt proper, haguem de començar a treballar de manera molt més col·laborativa, cercant mecanismes nous de consens i de participació de tots els agents i actors que formen part de les nostres ciutats.

Tot i així, totes les mesures que es prenguin durant els propers mesos no hauran de perdre de vista que el comerç és un agent social, és l’ànima de les ciutats, i és un dels vertebradors més importants de l’economia local de les ciutats, els pobles i els territoris.

I és que ara més que mai, hem pogut constatar que una ciutat sense comerç no és res més que un espai urbanitzat al servei del no res.