L’enfortiment en les competències i la capacitat d’adaptació dels comerços al nou context comercial i econòmic són, en l’actualitat, un dels principals reptes als que s’enfronta el comerç. Aquests reptes s’han d’entomar, necessàriament, des del reconeixement del valor de la professió comercial, així com, de la funció urbana que aquesta representa. És necessària, així doncs, una consciència i una actitud convençuda.
En relació a l’aparició de formes de comerç més impersonals, el comerç de proximitat ha de seguir mostrant fortalesa. Fortalesa expressada tant en l’especialització i en l’expertesa dels productes i serveis, com en l’actitud de venda. Això requereix de programes de formació específics que facilitin la millora dels coneixements i habilitats, però, per sobre de tot, en l’actitud davant la ciutadania.
L’aparició de noves formes de comerç ha coincidit, en el temps, amb la crisi econòmica, la qual va tenir com una de les conseqüències més directes, una important sacsejada del mercat laboral que va dur cap a les activitats comercials a persones que es van veure forçades a canviar de sector. La necessària professionalització del sector ha d’aprofitar l’expertesa dels comerciants amb més trajectòria i ha de conduir les persones que han arribat més recentment al comerç cap a una millora dels seus negocis. Si el comerç fa ciutat, vol dir que els comerciants són uns agents actius de la ciutat. Vol dir, també, que el comerç contribueix a la preservació del model de ciutat mediterrània. La ciutat compacta i convivencial.
Parlem? 
