Els “Business Improvement Districts” (BIDs) són organitzacions de cooperació púbica i privada que tenen per objectiu la dinamització i millora dels centres comercials urbans.
Aquestes organitzacions, que són sense ànim de lucre, abarquen una determinada àrea urbana, en què els comerços i empreses que hi estan ubicats acorden pagar una quota de manera obligatòria (i amb previ procés de votació), que cobreix els serveis per a contribuir a
dinamitzar la zona en qüestió.
Els serveis que ofereix el BID són complementaris i/o addicionals als que ofereix l’administració local. Aquests, van des de temes de promoció, desenvolupament i manteniment dels districtes o àrees comercials urbanes.
Quins són els antecedents dels BID’s?
El model de gestió de les zones comercials urbanes que coneixem com a BID es va començar a
implementar al Canadà pels voltants del 1970.
Aquest model, que depenent de la zona del país adquireix diferents noms –“Business Improvement Areas” (BIA), “Societés de Développement Communitaire” (SDC), etc. – va sorgir de la necessitat de fer participar econòmicament aquells agents de les zones comercials que es
beneficiaven dels models de gestió i promoció dels districtes i la comunitat local però que no pagaven cap tipus de quota (els anomenats “free-riders”).
En aquest sentit, a partir d’una nova llei es van començar a crear aquests organismes de gestió privada que obligaven el pagament de taxes als membres participants, promovent la millora de les seves àrees i del sector comercial.
Des de la creació del primer BID, molts han estat els països que també han desenvolupat aquest model de gestió publicoprivada (Estats Units, Regne Unit, Alemanya,...).
Com és la gestió interna d’un BID?
Les principals característiques de la gestió interna d’un BID són les següents:
- Són organitzacions sense ànim de lucre.
- Comprenen una trama urbana delimitada (espai comercial urbà).
- Han d’estar aprovats per la normativa municipal.
- És un model de col·laboració publicoprivada (dirigit per les empreses privades però
amb el recolzament públic).
- La decisió sobre la creació del BID es decideix de forma democràtica per part de les
empreses i comerços que conformen la zona comercial urbana, prèviament
delimitada.
- Un dels seus elements més característiques és el fet que existeix l’obligatorietat de
formar-hi part, per part de tots els negocis i comerços ubicats a la zona comercial
delimitada.
- Tots els seus membres hi tenen representació legal.
- El funcionament de l’organització es fa mitjançant assemblees.
- La durada dels BIDs acostuma a ser de 3 a 5 anys, amb capacitat per a ser renovats i autoritzats novament (prèvia votació).
Com s’estructura, econòmicament, un BID?
- Els membres que conformen la trama urbana delimitada han de contribuir
econòmicament de forma obligatòria.
- Els BIDs es financen, en la seva major part, gràcies a les contribucions dels seus
membres (autofinançament) i, en menor mesura, per mitjà d’ajudes del sector públic i
d’altres formes (prestació de serveis,...).
- L’administració local és l’organisme que s’encarrega de recaptar els impostos que,
posteriorment, són adreçats al BID.
Quins serveis pot oferir un BID?
- Ofereixen múltiples serveis, tant de dinamització comercial com també de millora de
l’espai comercial urbà (neteja, seguretat, manteniment).
- Els serveis que proporcionen són addicionals als que ofereix l’administració local (no
substitutius).
- Compten amb una gestió professionalitzada i treballen amb un pla de negoci.
Des de Focalizza hem volgut crear un podcast per a poder explicar més a fons el món dels BID's.
Parlem? 
