El comerç que sedueix: lliçons urbanes des de Londres

Els carrers comercials com Regent Street i Oxford Street destaquen especialment per concentrar les flagship stores, botigues emblemàtiques que son les autèntiques ambaixadores de les marques i que funcionen com espais de relació entre marca i consumidor a on el disseny, la tecnologia i el servei es combinen per generar emoció. Aquest concepte de botiga com a espai d’experiència és inspirador per qualsevol ciutat que vulgui potenciar la seva oferta comercial, i Londres en destaca per al gran volum d’aquest format comercial.

I és que, tal com hom pot constatar els carrers de Londres pensats, ordenats, netejats, ben il·luminats, amb bons establiments i zones de vianants funcionen com un tot: espai públic, comerç, ambient i mobilitat es combinen per crear experiències úniques. Seven Dials és un exemple extraordinari: un barri amb comerç singular i d’autor que atreu persones a la recerca d'experiències autèntiques, on cada botiga i carreró està pensat perquè la visita sigui diferent i memorable.

Un element que no es pot passar per alt és la presència dels Business Improvement Districts (BIDs), molt comuns a Londres. Aquests districts permeten professionalitzar la gestió del comerç, aportar recursos econòmics addicionals i crear serveis específics tant per als comerços com per als consumidors.

La seva existència facilita la coordinació, l’organització d’esdeveniments, la promoció de zones concretes i l’enfortiment de la comunitat comercial. Sense dubte, en aquest aspecte Catalunya, amb la seva llei APEU, encara té recorregut per a l’aprenentatge.

Per al comerç català, això pot suposar una pèrdua de competitivitat i atractiu. No n’hi ha prou amb campanyes de promoció i la continuïtat a un model comercial voluntariós i poc planificat. Cal dignificar i motivar al sector però també cal fer-ho amb l’espai, els comerços i l’entorn, i concebre el nostre model comercial de proximitat com un sector que ofereix molt més que productes i que genera experiències i emocions.

Finalment, un apunt personal: els dies que vaig recórrer Londres hi havia un sol radiant, un cel clar que feia lluir façanes i aparadors, i haig de reconèixer que tot brillava encara més. Potser el sol no és un requisit, però la llum, la llum ben pensada, sí que ho és.